Una onzena d’atletes balears han lluït la condició d’internacionals durant aquest 2021. Han estat 13 ocasions, ja que dos d’ells repetiren honor. De continental (absolut en pista coberta) a continental (camp a través) passant per encontres internacionals i Jocs Olímpics. De Sub18 a màster passant per esdeveniments de categoria absoluta. Amb #EspañaAtletismo… i fins i tot una per una altra federació nacional. En aquest article repassam les actuacions que els nostres atletes han tingut als àmbits més globals durant aquesta temporada.
1. XXXVI Cpat. Europa en pista coberta (4/7-Mar; Torun, Polònia)
Les primeres internacionalitats balears arribaren amb l’Europeu en pista coberta celebrat a la localitat polonesa de Torun. Allà hi assistiren les mallorquines Caridad Jerez i Daniela García. L’experta en tanques del FC Barcelona, amb 18 grans campionats al seu historial, a més a més de 8 convocatòries més a la seva etapa Sub20 i Sub23, prengué part al seu quart continental en sala, on sempre ha quedat a primera ronda. Jerez marcà 8.29, el 35è temps de les eliminatòries de 60 metres tanques. D’altra banda, Daniela García debutà amb #EspañaAtletismo a categoria absoluta amb només l’antecedent de l’Europeu Sub20 de 2019 (a Boras, Suècia, on signà una brillant sisena posició). La mallorquina del Playas de Castellón, que prengué part als 800 metres aconseguí el seu bitllet cap a Torun després d’una sensacional proclamació com a campiona nacional Sub23 a Getafe, on marcà 2:04.59, i de ser plata absoluta una setmana després. A Polònia, com a clara figura emergent, García no es deixà intimidar per l’escena internacional i millorà fins els 2:04.14 a primera ronda, rècord de Balears Sub23, i quedà a semifinals amb 2:04.32, el 12è temps de les semifinalistes.
2. XX Copa d’Europa de Llançaments (8/9-Mai; Split, Croàcia)
La segona cita internacional pel nostre atletisme d’aquest 2021 fou de les més emotives ja que suposaven el debut internacional absolut de José Ángel Pinedo, després d’una llarga trajectòria entre els millors del país, i a més a més, l’aparició de l’atletisme balear en un panorama internacional, el dels llançaments, amb pocs o cap precedent. Els 19,04 metres aconseguits per Pinedo al CTEIB de Palma el 17 d’abril, posaren a la direcció tècnica de la RFEA en una difícil situació d’elecció, amb dos experts consolidats com Vivas i Tobalina amb fermes aspiracions. Però els mèrits recents resultaren argument de pes (mai millor dit) i Pinedo pogué complir amb el seu debut a Croàcia. Allà el seu millor tir quedà als 18,33 metres, conscient de merèixer més, però l’experiència ja forma part del currículum del mallorquí, i de la història de l’atletisme balear.
3. XIV Copa d’Europa de Marxa per Equips (16-Mai; Podebrady, R. Txeca)
El tercer esdeveniment internacional de l’any amb presència balear deixà un dels moments més màgics de la temporada. A la localitat txeca de Podebrady, l’eivissenc Marc Tur visqué el moment de major glòria esportiva dins la seva carrera gràcies a la victòria als 50 quilòmetres marxa de la prestigiosa Copa d’Europa per equips. El marxador de la PD Santa Eulària acudí a la prova amb l’objectiu d’apropar-se a la mínima olímpica (3h50) i es mostrà sempre confiat dins del grup d’aspirants. Però els quilòmetres passaren, els rivals anaren quedant enrere… i el balear no mostrava signes de feblesa. Al quilòmetre 44 superà l’alemany Junghannss, líder fins llavors, i es limità a gaudir de la seva desfilada cap a la victòria… i cap a la mínima olímpica! Entre llàgrimes de felicitat, Marc Tur creuà la meta amb 3h47:40, rebaixà la seva marca personal en més de set minuts i aconseguí el rècord balear que li faltava, borrant de la llista els 3h49:35 de Mario Avellaneda. L’altre atleta balear a Podebrady fou Alex Flórez. El veterà mallorquí, amb 50 anys complits aquella mateixa setmana, fou testimoni en primera persona de la fita de l’eivissenc (Tur passà pel toc de campana agafant volta a Flórez) i afegí una nova experiència internacional amb Suïssa al seu currículum, en aquest cas des de la posició 28ª, amb un temps de 4h22:37.
4. XIII Cpat. Europa Sub23 (8/11-Jul; Tallin, Estònia)
Daniela García sumà la seva segona internacionalitat de 2021 a la capital estoniana, durant l’Europeu Sub23 a l’aire lliure. Després de la seva experiència indoor al continental absolut, i de sumar el doble títol nacional Sub23 i la doble plata nacional absoluta, la mallorquina arribava en total disposició de millorar la seva sisena posició al continental Sub20 de dos anys abans. A les semifinals de 800 metres ja deixà molt bona impressió, on fou segona a la primera de les sèries amb 2:04.25, a només 0.11 de la seva marca personal. A la final, on fou la més jove, lluità fins la mateixa línia d’arribada per aconseguir la cinquena posició amb 2:04.13, un temps que suposava, encara que fos per una centèssima, marca personal i rècord de Balears Sub23. García Tena tancà a Tallinn una temporada d’ensomni, on tot i ser Sub23 de primer any, ja s’ha situat com a la desena millor espanyola de tots els temps a la categoria.
5. XXVI Cpat. Europa Sub20 (15/18-Jul; Tallin, Estònia)
Una setmana després de reunir als millors Sub23 del continent, la mateixa ciutat de Tallin celebrà un segon Europeu, el Sub20, al qual acudí Lucía Pinacchio. La mallorquina del FC Barcelona, després d’una temporada de pista coberta de resorgiment (campiona d’Espanya Sub20 amb 2:08.04 als 800 metres) i d’una primavera de maniobres in extremis per l’afrontament de la COVID, es lluí al nacional a l’aire lliure de Monzón on apostà pel 400 de forma valenta… i on superà totes les expectatives: a una final prodigiosa es coronà campiona amb un registre de 53.52, que milloraven el seu propi rècord de Balears Sub20 (53.87 de 2019), la situaven tercera nacional Sub20 de tots els temps… i l’atorgaven el bitllet cap a Tallinn, que exigia 54.20. A Estònia, Pinacchio, que arribava amb la cinquena millor marca, hagué d’afrontar l’exigent programa dels 400 metres, amb dues rondes el mateix dia. Aconseguí superar la primera amb 54.51, però els 54.73 de semifinals no foren suficients per a accedir a la final. Afortunadament, l’actuació de la balear no acabaria amb la prova individual, i disputà també el relleu llarg del campionat, on juntament amb Carmen Avilés, Berta Segura i Sofía Cosculluela, signà una memorable actuació amb doble rècord d’Espanya (3:38.92 i 3:36.10) i on es proclamaren subcampiones d’Europa.
6. Encontre Internacional Sub18 (31-Jul/1-Ago; Franconvilla, França)
De les tretze internacionalitats balears comptabilitzades enguany només una suposà el debut de tal honor per a la seva protagonista. Fou el cas d’Ivana Peralta. La velocista del Siurell-Sa Sini, en el seu primer any dins de la categoria Sub18, realitzà una excel·lent temporada… amb un formidable sprint a la temporada d’estiu. En qüestió de dues setmanes, la deixebla de Juan Antonio Oses aconseguia brillants 12.15 (+1.2) als 100 metres a Magaluf, marca personal que milloraria ja a les semifinals nacionals a Huelva fins els 12.11 (-1.1). Els 12.16 (-1.9) de la final la proclamarien subcampiona d’Espanya amb la bona notícia afegida de la seva selecció per l’encontre internacional Sub18 de la setmana següent a Franconville (França). Entre una concentració de les millors juvenils del vell continent, Peralta tornà a superar-se i marcà 12.03, llàstima del vent de +2.4 que impedí la validesa del registre. Minuts després corregué la tercera posta del relleu curt al qual triomfà el combinat nacional, amb un temps final de 47.90. Un final de temporada d’estiu somiat per a la mallorquina.
7. XXXII Jocs Olímpics (30-Jul/8-Ago; Tòquio, Japó)
L’esdeveniment esportiu de l’any, no només per l’atletisme sinó pels altres esports implicats, fou sens dubte l’Olimpíada de Tòquio2020. I la representació de l’atletisme balear fou doble també en aquesta ocasió, a càrrec de dos atletes amb experiència internacional… però debutants tots dos a uns Jocs Olímpics. A la capital japonesa competí Natalia Romero, després d’una classificació in extremis, per rànquing, en la darrera oportunitat per a sumar punts… i gràcies a una carrera memorable al nacional absolut de Getafe. Ja a Tòquio, la corredora de l’Unicaja Jaén fou la responsable d’obrir l’actuació de #EspañaAtletismo. I no pogué tenir millor debut: Romero prengué part a la sisena sèrie, la més ràpida de la ronda, i tot i finalitzar sisena, passà a les semifinals gràcies a un temps de 2:01.16, imponent rècord de Balears per 1.10! Al dia següent, Romero posà punt i final al seu somni olímpic amb una altra actuació formidable, en 2:01.52, divuitè temps de la ronda.
L’altre representant balear als Jocs fou Marc Tur, qui competí a Sapporo, als 50 quilòmetres marxa, prova que s’acomiadaria del programa olímpic en aquesta edició. L’eivissenc, després de fermar la seva participació olímpica amb una inoblidable actuació a la Copa d’Europa per equips a Podebrady, desplegà una maduresa i una intel·ligència sorprenents per a un debutant, i sabedor de la seva bona feina realitzada les setmanes prèvies, es mogué a la perfecció amb el pas dels quilòmetres. Passat el quilòmetre 35, agafà la responsabilitat dins del grup perseguidor (amb l’or ja inamovible pel polonès Tomala) i mentre disminuïa el nombre d’aspirants a les posicions d’honor, la il·lusió creixia. Tur es mostrà ferm fins a quedar només en companyia de l’alemany Hilbert, però al pas pel toc de campana, a falta de només dos quilòmetres, els signes de debilitat aparegueren. Hilbert s’allunyà, i en la lluita de Tur contra el seu propi defalliment, el canadenc Dunfee el superà a menys de 200 metres de l’arribada. Tur patí un desenllaç cruel per la seva magnífica actuació, però tornà del seu debut olímpic amb un diploma de quart classificat (el millor resultat aconseguit mai per un atleta balear a uns Jocs) i amb la seva segona millor marca de sempre, 3h51:08.
8. XX Cpat. del Món Màster de trail Running (3/5-Set; Telfes, Àustria)
Sense esdeveniments internacionals en pista, l’atletisme màster limità aquest àmbit de la temporada 2021 al sector del trail running. El mundial d’aquesta modalitat pels atletes veterans sí que es pogué celebrar i fou el primer cap de setmana de setembre, a la localitat austríaca de Telfes im Stubartal. Després de Torun, Podebrady i Tòquio, aquest seria un quart episodi amb doble internacionalitat per Balears, gràcies a la parella de mallorquins formada per Maria Ramis i Manuel Picó. Ella, F40 del CM Mallorca, competí sobre una distància de 7,4 quilòmetres (amb 775 metres de desnivell positiu) i a poc quedà de repetir el seu pòdium de 2019, amb una formidable actuació que la deixà cinquena del món de la seva categoria amb un temps de 49:08.2. Per la seva part, Picó, M50 del CA Montuïri, disputà el seu mundial sobre 11,5 quilòmetres, amb 1.157 metres de desnivell positiu, prova en la qual es classificà en 24ª posició amb un temps de 1h16:56.5. La seva actuació permeté el bronze que aconseguí el combinat espanyol a la categoria.
9. XXVII Cpat. Europa de Cros (12-Des; Fingal-Dublín, Irlanda)
El darrer campionat internacional de la temporada no quedà lliure de presència balear. El mèrit d’aquesta dada correspongué a Andrea Romero. La formenterenca de la JA Elche formà part del combinat Sub23 femení de #EspañaAtletismo gràcies a les seves credencials disposades a les proves de selecció prèvies realitzades a Castellón i Itálica, sense deixar de banda que el passat mes de març es proclamà subcampiona nacional de la modalitat a Getafe. Al seu tercer europeu de camp a través, la deixebla de José Antonio Redolat es classificà en 30ª posició, el seu millor resultat en aquesta competició després dels aconseguits a Samorin 2017 (on fou 41ª Sub20) i Lisboa 2019 (63ª Sub20). Romero fou la cinquena de les espanyoles en meta, participant del quart lloc final del combinat nacional. No cal dir que Andrea Romero s’està consolidant com a una especialista del camp a través, on ha recollit els seus millors èxits i modalitat que li ha brindat les quatre internacionalitats que compta per ara amb #EspañaAtletismo: a més a més dels tres europeus esmentats anteriorment, Romero va prendre part al Mundial Escolar FIS de París 2018, on va finalitzar en una memorable 24ª posició.
Completat aquest inspirador repàs, només falta brindar per aquests èxits de l’atletisme balear més enllà de les nostres Illes, i desitjant que al 2022 que està a punt de començar, encara siguin moltes més.
MiguelezTeam (RFEA), Arxiu FAIB, Croatia AF, Getty Images