Adrià Ceballos i Teresa Marco, revàlida i estrena duarades al regional de cros

https://qodeinteractive.com/magazine/how-to-create-custom-wordpress-archive-page/

Adrià Ceballos i Teresa Marco es convertiren en els primers campions de Balears absoluts de 2024. Aquest diumenge 14, el circuit del Serral de ses Monges tornà a ser escenari (després de les edicions de 2020 i 2022), d’un campionat que tot i la seva precipitació en el calendari no decebé en emocions ni en carreres vibrants. 

Després de les sis carreres protagonitzades per les categories de promoció, fou el torn de les absolutes, i entre les aspirants al títol femení, enguany es trobava una cara nova. Després de dues primeres voltes comandades mà a mà entre Bel Calero i Marina Bagur, campiona els dos darrers anys, a l’equador de la prova les neutralitzà des de darrera Teresa Marco. L’atleta d’origen alacantí, de les files del CE Tragamillas, tramita per aquest 2024 llicència balear, motivada per motius professionals i de nova residència, i no trigà gaire en demostrar les seves qualitats. Marco ja liderava en solitari el pas pel 6.000, sense que les dues líders prèvies poguessin seguir el seu ritme. Implacable, Marco es féu amb la victòria i amb el seu primer títol balear amb un temps de 35:49. Pel subcampionat es mostrà més forta Bel Calero (Joves de Berga), sempre uns metres per davant de Bagur (CA Ría Ferrol) a les dues darreres voltes al circuit: 36:39 per 36:44. Tot i no tenir enguany cap de les seves atletes al pòdium individual, el CA Montuïri tornà a imposar-se de forma inapel·lable per clubs. 

 

La darrera cursa del dematí, l’absoluta masculina, presentava un dels millors duels que actualment pot brindar el fons balear: Adrià Ceballos, defensor del títol de 2023, comptaria amb l’oposició de José Luis García Pujadas, tres vegades campió als darrers sis anys. Però també amb l’aspiració del campió de marató i mitja marató 2023, Toni Gran, i el menor del germans Mola, Lucas, molt en forma al circuit nacional aquest hivern. Fou García Pujadas (Surco Lucena CD) qui presentà les seves cartes més prest, amb una primera volta frenètica (8 segons respecte al grup perseguidor). El segon gir ja el completà amb Ceballos al capdavant, i també el tercer, però fou a la quarta volta quan el Sub23, que estrenava competició amb l’ADA Calvià, ficà una marxa més i deixà a García Pujadas sentenciat al subcampionat. Ceballos completà la darrera volta amb serietat i sense cap signe de feblesa, pel seu segon doble títol, Sub23 i absolut, amb 30:54. García Pujadas creuà la meta satisfet per la lluita oferida i pel subcampionat en 31:03, mentre que el bronze fou finalment per Lucas Mola (ADA Calvià), amb 31:33. L’ADA Calvià aconseguí un nou títol per clubs, novament amb el campió individual. 

 

Categories 
Com el campió absolut Adrià Ceballos, altres tres campions coronats al Serral de ses Monges aquest diumenge sorgeixen del grup d’entrenament de Mateu Cañellas i de la seva disciplina SISU. Àngel Pérez (FC Barcelona) es féu amb el títol Sub20 tot i l’oposició de Martí Ginard, Orion L. Rennicke (Pegasus AC) es proclamà campió Sub18 i el seu company d’equip Geray Mota ho fou entre els Sub16, a una cursa de dominació incontestable on ni el gran aspirant Joao V. Puigròs va poder donar alternativa. En aquestes mateixes categories, les campiones respectives a categoria femenina foren la versàtil Ariana Robles (Supple Leopard Flor de Esgueva, a Sub20), Sandra Vadell (Pegasus AC, a Sub18) i Neus Gonyalons (Lô Esport). La campiona Sub16 fou l’única no mallorquina, cas de Teresa Marco apart, dins del quadre d’honor del campionat. Els millors Sub14 del dematí foren Aina Coll (VIVA Es Raiguer) i Pedro Gallego (Sporting Calvià), un atleta que, curiosament, dues setmanes abans, encara era de categoria Sub12. 

A l’apartat de clubs, el protagonisme sí que quedà més repartit. CA Montuïri (Absolut femení i Sub20 masculí) i VIVA Es Raiguer (Sub14 i Sub16 femení) foren els únics clubs amb dos triomfs. A l’absolut masculí de l’ADA Calvià s’afegiren el Sub18 masculí del Lô Esport, el Sub18 femení del Pegasus, el Sub16 masculí de l’Eiviatletism CE i el Sub14 masculí de l’Atletisme Manacor. El títol Sub20 femení quedà desert. 

No oblidam en aquesta crònica als més menuts, doncs dissabte 13, el circuit del Serral de ses Monges ja disputà algunes curses. Foren sis, per les categories base de l’atletisme mallorquí. Els Jocs Esportius Escolars de Mallorca celebraren la seva primera activitat de 2024 amb la col·laboració de l’organitzador VIVA Es Raiguer i l’Ajuntament d’Inca, la qual comptà amb desenes de menuts atletes de tota l’illa. 

 

Resultats (provisionals) – LXI Cpat. Balears de Cros 
Imatges – Sergi Garcia/Dani Espada (resum gràfic

Montuïri i Inca imperen sobre el regne màster del camp a través

https://qodeinteractive.com/magazine/how-to-create-custom-wordpress-archive-page/

Aquest darrer diumenge de novembre tingué lloc un dels darrers campionats autonòmics de 2022, el de cros màster, el qual es celebrà al recinte d’es Serral de ses Monges, a Inca. L’exigent recorregut disposat per l’excel·lent organització del VIVA Es Raiguer no minvà els ànims de participants de les nostres tres delegacions majoritàries: a prop de 600 atletes de totes les edats prengueren part de les 12 curses del programa. 

Però aquesta vegada el focus principal fou per ells, els nostres atletes més experts, els quals oferiren espectacle i exemplaritat a totes les categories inscrites. Primer a la cursa de 4.000 metres, on es disputaven els títols de totes les categories femenines i els masculins de M55 en endavant, la reina fou Rosa Mª Córdoba. L’atleta del CA Montuïri es mostrà inaccessible i fou la millor atleta de la cursa, inclosa la Sub20 Joana Mª Rigo, qui sumà un nou triomf a mode de control. Córdoba (14:12) obtingué un nou títol F40 i tornà a liderar el campionat col·lectiu que aconseguí el CA Montuïri, ja el quart en sèrie! Les dones del Sporting Calvià i de l’Amistat-NovomarHotel completaren el pòdium per clubs, mentre que la resta de títols individuals foren, per ordre d’arribada, per Margarita Fullana (F50), Nuria Pérez (CA Fidípides, F45), Mª Magdalena Socias (CA Manacor, F35), Xisca Sampol (Amistat, F55) i la incombustible Juana Galletero (F65). Entre els homes, després d’una atractiva lluita Sub16 resolta a favor de Víctor Vizcaíno (CA Montuïri, 13:24), el millor màster fou Santos Martínez (Diana AC), campió M55 amb 13:46. Poc després arribaren com a nous campions Ramón García (Atletisme Inca, M65), José Antonio Arnau (M60), Antonio Jurado (CM Mallorca, M70) i Joan Barceló (CA Montuïri), institució del nostre atletisme i campió M75 als seus 79 anys. 

A continuació fou torn dels veterans “més joves” a la cursa de 6.500 metres, on tot i haver només 4 títols en joc (a més a més del de clubs), l’emoció no fou precisament poca. Metres per darrere del Sub20 Chaker Zaryouh (Atletisme Porreres, inassolible triomf en 20:25), la lluita fou ferotge entre els diferents aspirants als títols individuals, així com també per la corona col·lectiva. Al darrer quilòmetre arribaren com els més forts Andreu Marimón, Roberto Aguilar i Carlos Outón, tots tres campions a la seva categoria, però l’honor d’arribar primer a meta fou pel M45 de l’Atletisme Inca, Outón, qui féu valer la seva excel·lent forma en 20:36, pels 20:38 de Marimón (VIVA Es Raiguer, or M35) i els 20:42 del seu company Aguilar, campió M40. Tres atletes més del Raiguer entre els 8 primers sentenciaren el títol per clubs a favor dels “organitzadors”, després de tres subcampionats consecutius. El pòdium el completaren l’Inca i l’eivissenc Sa Raval, club del qual és el campió M50, José Vicente Gadea (21:52). 

Quant a les categories absolutes, també són dignes de menció les victòries de Bel Calero i Rafael Ángel. L’atleta del Malift MallorcaTrail guadí d’un ampli marge per la seva imponent victòria (per més de 2 minuts) per davant de Sara Pita (CA Manacor) i Amelia Álvarez (VIVA Es Raiguer, primera Sub23). Quant a Ángel, el corredor de l’Amistat-NovomarHotel realitzà una intel·ligent carrera de menys a més, i després d’unes primeres voltes liderades per Biel Forteza, es posicionà líder fins a creuar la meta (29:02). L’esmentat Forteza (CA Campos) i el Sub23 Joan Mesquida (CE Total Team), completaren el pòdium. 

Alcobendas 
D’altra banda, al Cross Internacional de la Constitución – Memorial Antonio Rodríguez Benavente també hi hagué qualque petjada balear. Encara representant a Argentina i al CA Adidas, l’atleta del SISU Team Mª Luz Tesuri demostrà una vegada més la qualitat que està recobrant, cada vegada més insertada en la filera internacional. La deixebla de Mateu Cañellas, després d’una actuació valent i de liderar la cursa de 8.040 metres en alguns sectors, finalitzà en meritòria 5ª posició amb 28:01. A la prova Sub20 masculina reaparegué Pablo Gallego (Siurell-Sa Sini), 19è

 

Resultats – Cross ‘VIVA Es Raiguer’; Cpat. Balears de Cros Màster 2022 
Imatges – Dani Espada (resum gràfic, Cros ‘VIVA Es Raiguer’); ANOC 

Marina Bagur i José Luis García recuperen els seus trons del cros balear a Inca

https://qodeinteractive.com/magazine/how-to-create-custom-wordpress-archive-page/

Es Serral de Ses Monges d’Inca acollí aquest diumenge 13 el LIXè Campionat Balears de Cros, un esdeveniment que tornà al mateix circuit dos anys després amb una edició millorada tant en el plànol organitzatiu com en el competitiu. Fou un dematí ben engrescador que al seu terme coronà com a nous campions autonòmics a Marina Bagur i José Luis García Pujadas. 

La categoria reina repartí els seus títols sobre curses de 10.000 metres, i a la prova femenina, Bagur (CA Ría Ferrol), fou l’única que gosà mostrar oposició a la hispano-veneçolana Joselyn D. Brea, duatleta campiona del món el 2021 que corr per Galícia de les files de l’ADA Calvià, que si bé no optava al títol individual, sí que podia sumar bon resultat pel campionat per clubs. Mentre que per darrere la veterana Rosa Mª Córdoba (CA Montuïri) semblava l’única valenta en la persecució del cap de cursa, a continuació es conformava un grupet en lluita pel bronze individual i les possibles claus pel títol col·lectiu: Francisca De Villalonga i l’ex campiona d’Europa Nuria Fernández (també fora de concurs), per l’ADA Calvià, Karina Gómez i Asmaa Zammou pel CA Montuïri, Gabriela Alemany, Isabella Orellana… Bagur sostingué el pols amb Brea fins l’entrada al vuitè quilòmetre, a volta i mitja del final. L’atleta de l’ADA Calvià s’imposà finalment amb un temps de 34:22 sobre els 10 quilòmetres de recorregut, pels 34:39 de la menorquina, qui dos anys després aconseguí repetir fita al mateix circuit. Córdoba completà la seva actuació per una digníssima plata (35:50), amb Fernández cuarta (36:33) i De Villalonga completant el pòdium balear amb 36:52. Tot i disposar les seves tres millors atletes entre les cinc primeres, l’ADA Calvià no aconseguí el títol per clubs, per la compacta actuació del CA Montuïri, liderada per Córdoba i completada per Gómez (6ª), Zammou (9ª) i Ramis (10ª). Cinquè títol consecucitu per les dones dirigides per Esteve Barceló, aquest dematí com a notable locutor. 

Quant a la cursa masculina, també oferí bon espectacle gràcies al bon ritme inicial… i a la “moderació” de l’ADA Calvià. Els dies previs al campionat resultava inevitable recordar la gesta que l’ADA Calvià, exhibició inclosa, signà a es Serral de Ses Monges amb la desfilada autoritària que protagonitzaren Hicham Sigueni, Abdelaziz Merzougui, José España i Said Mechaal. Enguany només repetiria España, i d’altra banda, sí que hi prendria part José Luis García Pujadas (Surco Lucena CD), valor local llavors lesionat. La primera volta resultà un acte de neteja d’aspirants a càrrec de Miguel Ángel Fidalgo (ADA Calvià), qui trencà la cursa d’inici amb un fort ritme que només seguiren… España i García Pujadas. El triatleta no trobà forces per a sostenir el ritme, i quedà despenjat, mentre que per davant, España assumia la responsabilitat i quedava en solitari mostrant-se superior a García Pujadas. Per darrere, la terna conformada per Carlos Oliver (CM Mallorca), Miquel Àngel Capó (CA Joan Comes Sa Pobla) i el Sub23 Adrià Ceballos (FC Barcelona), anava guanyant places i superant víctimes del ritme inicial: primer Guillem Duran, després l’esmentat Fidalgo… Fou a la quarta volta quan Oliver avançà i apostà fort pel subcampionat, de forma consistent i inaccessible per Capó i Ceballos. La cursa es resolgué amb la victòria d’España en 28:55, pels 29:11 de García Pujadas, qui aconseguí irrefutablement el seu tercer títol absolut de cros (Es Mercadal 2018 i Eivissa 2019 foren els precedents). Mig minut després, Oliver confirmà el seu gran estat de forma amb la plata absoluta (29:44), mentre Capó aconseguia un combatiu bronze (29:47) per davant del “novell” Ceballos (29:53), campió Sub23. En el cas dels homes, la victòria d’España sí que facilità el títol col·lectiu de l’ADA Calvià, que ja enllaça tres, mentre que l’Amistat-NovomarHotel fou subcampió amb l’amfitrió VIVA Es Raiguer tercer. 

Just abans de les curses absolutes fou el torn de les Sub14, sobre 2.500 metres. La prova femenina oferí un duel entre la campiona de Mallorca, Maria Servera (Claudia Troppa SC) i les atletes del CA Pitiús, però la mallorquina aconseguí resistir i anà despenjant les seves rivals pitiüses amb el pas dels metres. El seu títol quedà acompanyat per la plata de Malory A. Medel i pel bronze de Maria Cabello, ambdues del CA Pitiús, qui es féu amb el títol per clubs. Quant a la cursa masculina, el dominador del circuit mallorquí, el Sub14 de primer any Joao V. Puigrós (CE Total Team) es trobà aquesta vegada amb un inspirat Geray Mota: el jove del Diana aconseguí superar la poderosa ambició de Puigrós, i s’alçà amb el títol de campió, a més a més de liderar l’èxit col·lectiu pel club de la deessa. 

El potencial del club palmesà ja es pogué veure prèviament a la categoria Sub16. A la prova femenina (3.000 metres) les nines dirigides per Alberto Riero coparen el pòdium de forma imponent, encapçalat per Sandra Vadell (11:15) i flanquejada la campiona per les seves companyes Laura Martorell (11:25) i Júlia Arndt (11:28), ambdues de primer any. La seva victòria per equips fou inapel·lable. Entre els nins, la dominància del campió col·lectiu no fou tanta… però sí similar. En aquest cas foren els dos primers llocs, amb els germans Víctor (15:41) i Jorge Vizcaíno (15:43), com el CA Montuïri tingué en la seva mà el seu primer títol del dematí. El pòdium individual el completà Daniel Oliver, del Siurell-Sa Sini (15:49), després d’ajustadíssima lluita final amb Orion Rennicke (VIVA Es Raiguer). 

La mateixa cursa Sub16 masculina (sobre 4.500 metres) repartí els títols Sub18 i Sub20 femenins. Aquesta vegada arribà primer la campiona més jove, Júlia Peña. L’atleta del Joan Capó Felanitx obtingué amb autoritat un nou títol amb 16:10, després de gaudir de segons d’avantatge ja abans de completar el primer quilòmetre. Quant a la categoria Sub20, la campiona fou Joana Mª Rigo, atleta independent que al seu primer any en la categoria aconseguí… el seu cinquè tìtol consecutiu a la modalitat! Com a conjunt, les millors foren les joves del VIVA Es Raiguer local. 

La primera cursa pertanyent al programa del campionat fou la Sub18 i Sub20 masculina, sobre 6.000 metres. Mentre que el primer dels tres girs no definí cap pista entre els principals aspirants, al toc de campana ja només era el Sub18 del CA Pitiús, Mark Roper, qui era capaç de seguir el ritme dels ‘sisus’ Pablo Gallego (Siurell-Sa Sini) i Chaker Zaryouh (Atletisme Porreres), principals aspirants al títol Sub20. A la tercera volta Gallego es mostrà més fort i creuà la meta per davant de Zaryouh, 19:02 per 19:12, pels 19:23 del prometedor Roper, campió Sub18 amb 19:23. En aquesta cursa fou el Siurell-Sa Sini qui s’alçà amb el títol de campió autonòmic. 

Fou abans de la cursa júnior masculina quan es celebraren sis proves de promoció, corresponents a les categories base Sub12, Sub10 i Sub8, les quals quedaren més animades que mai gràcies a l’aportació d’atletes que algunes entitats de fora de Mallorca sumaren. Es Serral de Ses Monges tornà a oferir l’espectacle del millor cros balear en un dematí de més de 4 hores de pur atletisme. 

 

Resultats 
Mónica Adrover (Diana AC/Facebook), Ponç Bover (Facebook), Dani Espada