José Ángel Pinedo projecta cap a un 2022 ple d’èxits

https://qodeinteractive.com/magazine/how-to-create-custom-wordpress-archive-page/

José Ángel Pinedo, ha combinat a la perfecció la seva millor temporada a nivell atlètic (doble bronze nacional absolut, segon concurs de la seva vida per damunt dels 19 metres, primera internacionalitat absoluta amb #EspañaAtletismo…) amb una estrena com a president d’un club, el Pegasus AC, plagada d’èxits. Però el plusmarquista balear de pes (i martell, no ho oblidem) sap que podria haver arribat més enfora i té clara la seva determinació per l’any “20,22”…  

Pregunta: sense competir des del 10 de juliol… Hauràs tengut temps de fer balanç! 
Resposta: Sí. Vaig acabar cansat tant física com mentalment després de moltes setmanes entrenant bé i sense que sortís el resultat esperat. Fins i tot al nacional per autonomies, a l’Hospitalet, ja vaig participar sense entrenar aquella setmana. Aquest és un detall parlat amb la direcció tècnica de la FAIB i que es va comprendre i respectar, a més a més, després la competició va anar molt bé. Després d’aquella prova he descansat bé, fins i tot alguna setmana de més a causa d’unes molèsties que, tot i no ser res greu, varen persistir més d’allò desitjat.

P: La temporada d’hivern ja hagué de deixar bon gust: marca personal després de 4 anys… 
R: No tenia medalla nacional absoluta a pista coberta i aconseguir-la era un dels reptes de la temporada. Em feia especial il·lusió, molta, ja que l’indoor és un ambient que aquí a Balears no podem sentir tant per la manca d’instal·lacions d’aquest tipus. Record que aquesta competició a Gallur em va resultar molt complicada, pel mateix factor de la manca d’hàbit a la pista coberta. Va ser difícil ajustar tots els detalls per un bon llançament, però llavors vaig parlar amb en Jose (Vellibre), va ajudar molt i va terminar sortint la marca personal… i el bronze. 

P: I l’abril es confirmaren sensacions: tornares a superar els 19 metres, fregant la teva marca personal. 
R: Aquell dia vaig pensar en una cosa per damunt de la resta: que era el millor llançament fet a Balears. Realment va ser molt emotiu. La marca va sortir en una jornada “d’hora”, quan just començava la temporada d’aire lliure, en un control escolar… Tot i que un sovint pensa en fer grans marques a grans competicions, la veritat és que estàvem treballant molt bé i va sortir aquell dia. Unes hores més tard sí que ja vàrem pensar en la Copa d’Europa i altres coses. 

P: Fer un llançament tan important tot d’una començava l’aire lliure generà molt bones expectatives. Arribà massa prest aquell resultat? 
R: Vaig arribar a plantejar dubtes al meu entrenador, per si estàvem fallant en qualque cosa o la temporalització s’estava desajustant de qualque manera… Però no, res d’això: la feina estava sent correcta i molt bona i aquells 19 metres varen sortir una mica abans d’allò previst, però perquè havien de sortir, encara amb recorregut per davant. 

P: Després la progressió no pogué continuar… 
R: No… En el llançament de pes també hi ha detalls tècnics que influeixen a l’hora de l’execució en competició i és difícil que tot encaixi en el moment precís. Malauradament, tot i que és cert que entrenar millor que mai augmenta molt les possibilitats, després s’han de combinar tots aquests petits detalls en el llançament adequat en la competició. 

P: Ens aturam a Split. Gràcies a aquell 19,04, lograres la teva primera internacionalitat absoluta. Què suposà aquesta fita? 
R: Doncs la confirmació que la feina ben feta surt (tot i això parlat fa un moment), i que surt amb fruits, a més a més de la realització d’un dels objectius més importants dels meus darrers anys. 

P: Tot i que havien passat 12 anys de l’Europeu Sub20 a Novi-Sad, la de Split no era la teva primera internacionalitat. De totes maneres, què trobes de diferent, entre aquelles “joves” internacionalitats i la d’aquest 2021? 
R: Llavors no era tan conscient, supòs… I no és per menysprear aquelles categories ni aquells campionats tan especials que vaig viure, ni molt manco. Però ara és diferent. No només per la repercussió que té un esdeveniment de categoria absoluta, compartir competició amb els millors del planeta, sinó també per la dificultat que suposa accedir-hi. 7 quilos i quart no són el mateix que 6… 

P: Ara mateix, dir que segons la World Athletics ets el 1.114 de tots els temps, pot semblar com “nedar dins un oceà”, però si acotam a l’àmbit nacional, ser el vuitè de tots els temps… Dona responsabilitat? 
R: (riu) Desconeixia aquesta dada a nivell mundial, per ser un àmbit tan enorme, un ni tan sols l’atén. Quant al rànquing nacional, entrar dins el de “tots els temps” he de reconèixer que era un dels meus primers objectius. I ho ha estat sempre, fins i tot abans que guanyar medalles a campionats nacionals. I tot i que és un privilegi, encara és major l’ambició, doncs crec que encara puc pujar qualque esglaó més. 

P: Tens resultats amb el pes absolut des que eres Sub18, i tot i que a ritme variable, no has deixat de progressar. I ja són 15 anys… Es gestiona bé? Es fa llarg? 
R: No, res d’això… De fet, duc ara dos anys que és quan més estic gaudint. És ara. Quan creus que ja saps llançar, resulta que continues aprenent coses noves i és aquesta mateixa ambició d’ajustar alguns detalls per tal d’arribar més enfora allò que et fa seguir amb il·lusió en comptes de pensar en tot allò que dus recorregut. 

P: I sense sortir de l’illa, sempre a ca teva… 
R: Mai no m’ha suposat un problema per a la meva dedicació i evolució com atleta el fet de viure a Mallorca. Amb això, un cas com el meu, demostram que es poden aconseguir moltes coses i arribar molt enfora. Només fa falta un bon equip i un bon entorn amb una mica d’implicació i valoració. Aquí he de mencionar que sempre, però especialment aquesta darrera temporada, tant la FAIB com la Fundació per l’Esport Balear s’han implicat moltíssim en la meva trajectòria i això ha facilitat molt el poder apreciar aquest producte local, “100% balear”. No és novetat que hi ha detalls que encara manquen, com algunes infraestructures, però aquesta carència es pot suplir amb bona feina i un entorn implicat. 

P: Què opina el teu entrenador d’aquesta temporada? Quina lectura en fa? 
R: La veritat és que per la desconnexió que terminam necessitant tant l’un com l’altre quan acaba la temporada… no solem aturar-nos a fer gaire balanç. Ell pensava que sortirien resultats distints, millors, òbviament… Teníem tot el treball i uns entrenaments que deixaven impressions boníssimes, millors que mai. Però no varen sortir. Més que “balanç” tancat, allò que feim és continuar treballant quan comença la temporada següent, i ja està. 

P: També són uns quants anys de relació… 
R: Sí, ja són 16 anys… Hi ha molt bona relació, i de fet, soc el padrí de la seva filla. Tot és molt positiu gràcies a tot allò que ens coneixem i confiam l’un en l’altre. És molt de temps compartit, moltes hores… El meu agraïment cap a ell és molt gran. 

P: Canvi de terç, Jose. Després de l’eclosió de la pandèmia, et vares sumar al col·lectiu d’aquells que emprenen i obren nous projectes amb ni més ni manco que un club d’atletisme, del qual ets el president, el Pegasus Athletic Club. Què tal l’experiència? 
R: Molt bona, la veritat. Va sorgir com una qüestió personal però a mesura que anava obrint i avançant la idea em vaig adonar que tenia molt de recolzament per part dels atletes, cosa que va resultar molt engrescadora i va fer més fàcil tirar-ho cap a endavant, tràmit de fundació inclòs. El Pegasus neix amb la idea de reivindicar un poc el producte balear que he esmentat abans, la idea de poder oferir i desenvolupar un projecte esportiu amb gent d’aquí, i fer-ho arribar a cotes nacionals. 

P: Ja en la primera temporada, els resultats han parlat per sí sols: pòdiums en regionals per clubs, alguns campions individuals absoluts… Un llistó alt per ser només l’inici. 
R: Quan un projecte d’aquestes característiques comença a rodar, en els seus primers mesos de vida, no es pretén res d’això. No hi ha ambicions de cap tipus més enllà que començar… Però òbviament tot allò que s’aconsegueix és ben rebut. Allò que sí tenim és moltíssima il·lusió i un ambient molt familiar. Cercam quelcom amb què sentir-nos identificats. 

P: I apostant per integrar distintes dimensions de l’atletisme i de la societat. Què suposa l’atletisme adaptat pel Pegasus? 
R: Personalment, em vaig adonar que per norma quasi general es dona poca importància al col·lectiu de persones amb discapacitat o altres capacitats. Jo mateix tenc gent al meu entorn que em va fer qüestionar-me “per què no, per què no fer-ho compatible?”. Tenim tècnics i alguns familiars amb la formació i l’experiència en aquest camp com per a poder oferir l’activitat funcional per aquestes persones, que indiferentment de la seva condició, també volen practicar el nostre esport. Som una entitat que reflecteix aquesta parcel·la dins dels seus estatuts amb una visió de crear oportunitats. 

P: Atleta internacional, entrenador i directiu d’un club. S’arriba a tot? 
R: És molt de temps, sí… però molt d’ell invertit a la pista, un mateix lloc, vull dir, entre els distints fronts. Al cap i a la fi, és una cosa que m’encanta fer, i així és més fàcil. És clar, també deleg algunes qüestions, que és una cosa que s’ha de saber fer, en base a confiança en la gent que t’envolta. Amb això i sent organitzat sí que s’arriba a tot. 

P: I tornant al Jose medallista nacional absolut. Com veu José Ángel Pinedo la temporada 2022? 
R: La pista coberta… una mica complicada, la veritat, a causa d’aquest període al qual no he pogut treballar tan intensament, més que res. Tot i això, intentarem tornar a pujar al pòdium en pista coberta i tornar a classificar-nos per la Copa d’Europa, que aquesta vegada serà a mitjans de març. Més enfora, per primavera i estiu, l’objectiu és el mateix que des de fa 5 anys: ser estable per damunt dels 19 metres i arribar als 20. 

P: Després de l’any “20,21”, arriba el “20,22”. Sembla un bon auguri… 
R: Tant de bo! (riu) I tant que ho és! 

P: Molts d’anys i força pel “20,22”, Jose. 
R: Moltes gràcies i igualment. 

 

MiguelezTeam (RFEA), Croatia AF, Dani Espada