Entre el 9 i 10 de juliol l’activitat nacional es limità al Campionat d’Espanya Sub23 celebrat a Santander, un esdeveniment que confirmà trobar-nos davant d’una generació prometedora del nostre atletisme, especialment quant a la categoria femenina es refereix. A Santander, les mallorquines Lucía Pinacchio (400) i Daniela García (800), així com la formenterenca Andrea Romero (5.000) es proclamaren campiones d’Espanya de la categoria. I arrodoní un botí històric Esperança Cladera, bronze als 200 metres.
La representació balear a la capital càntabra es limità a sis atletes. Els corredors del Speed Club Adrián Albalá i Laura Radó quedaren a les semifinals de dissabte. Ell amb 10.92 (+0.6) a la primera ronda i 10.96 (+0.5) a les semifinals, dotzè temps, als 100 metres llisos; mentre que ella signà 2:16.60 als 800, marca personal i 14è temps de la ronda. Sí que accediren a les seves finals Lucía Pinacchio (FC Barcelona) amb el millor temps a les semifinals de 400 (54.50) i Daniela García (New Balance Team), amb el segon millor registre a les semifinals de 800 (2:11.56).
Ja diumenge dematí, la classificació d’Esperança Cladera (Unicaja Jaén-Paraíso Interior) per la final dels 200 amb el segon millor temps (24.10 -0.7) fou un excel·lent aperitiu per la portentosa final que minuts més tard oferiria Lucía Pinacchio. La mallorquina, tot i trobar-se al primer any de la categoria, emulà la seva meravellosa actuació del nacional Sub20 d’un any abans, i tot i que aquesta vegada sense rècord de Balears, es tornà a proclamar campiona d’Espanya amb 53.47.
Ja a la tarda, la següent alegria la signaria la velocista Cladera. L’atleta de l’Unicaja (també de primer any) mantingué el seu lloc al pòdium nacional gràcies a la seva millor marca de la temporada, formidables 24.01 -1.4, i es penjà la medalla de bronze. Encara assaborint l’alegria del doble hectòmetre, arribà la final de 800 amb Daniela García. I aquí la mallorquina no especulà: com ja fes al seu nacional d’hivern de 2021, l’elegant atleta del New Balance decidí competir contra ella mateixa i contra el cronòmetre, cercant el registre que realment valia. Després d’un pas per meta en 59 segons i amb les seves rivals 20 metres per enrere, García Tena intensificà la seva lluita contra la fatiga amb èxit, un èxit que no només suposà la medalla d’or, sinó també la marca personal de 2:02.67! La mallorquina esclatà d’eufòria amb prou motius després d’una exhibició magistral.
Però a Balears encara li quedava una bala. Andrea Romero havia de córrer la final dels 5.000 metres. I la formenterenca de la JA Elche no només corregué, sinó que lluità per a posar un tancament memorable a la seva categoria Sub23. La deixebla de José Antonio Redolat avançà en tot moment al cap de cursa, però sense liderar-lo, paper que assumí la navarra Carmen Riaño. El grup anà perdent unitats amb el pas de les voltes amb una Riaño que mostrava forta convicció al seu lideratge. Romero fou qui més enfora aguantà el ritme de Riaño, però quan a la darrera contrarrecta començà la seva progressió, la navarra oferí resposta ferma, i fins i tot a falta de 150 metres, amb Romero al carrer 2 i amb un canvi que semblava definitiu, la lluita es perllongà al llarg de tota la recta de meta. Colze amb colze, les dues atletes mantingueren el pols fins la mateixa línia de meta… signant el mateix temps! En un desenllaç sorprenent per una prova de fons, ni la foto-finish fou capaç de distingir guanyadora única, per tant, la prova tingué dues campiones! Andrea Romero, sumà el tercer or de la delegació balear a Santander amb un temps de 16:29.63 i tancà una temporada d’ensomni, en la qual ha assolit, entre altres fites, l’or nacional Sub23 a cros (i al 5.000 d’estiu) i la quarta posició absoluta als 1.500 d’aire lliure! Impressionant la formenterenca.
Tampere
Durant una setmana i mitja, del 29 de juny fins diumenge 10 de juliol, els atletes màster d’arreu del món celebraren el seu campionat mundial a la ciutat finesa de Tampere. Allà competiren finalment set atletes balears, els quals signaren una actuació de molt bona qualitat en el seu conjunt.
A nivell individual destacà Marisol Martínez. La F55 del Playas de Castellón culminà la seva gran temporada amb el bronze mundial als 300 m/tanques, gràcies a un registre de 57.45. A més a més Martínez fou quarta als 80 m/tanques (amb 14.43 +1.7, marca personal) i col·laborà del cinquè lloc d’Espanya al 4×100 F55 (59.82). Precisament signà el seu entrenador, Francisco Ruiz, una de les altres majors fites per l’atletisme illenc. El M45 de Independiente Malagueño quedà molt a prop del pòdium als 110 m/tanques, però aconseguí el consol d’oferir la seva millor versió en el moment idoni: davallà novament el seu rècord d’Espanya fins els 15.75 (+0.4). Posteriorment també coL·laborà del bronze nacional al 4×100 de la categoria.
A les portes del pòdium quedà M. Carlos Outón, M45 de l’Atletisme Inca que fou quart als 1.500 amb 4:18.82 (victòria a la seva semifinal) i 4:06.94 en una vibrant final. També fregà les medalles Víctor M. Sarmiento, polivalent M50 del Playas de Castellón qui es classificà cinquè a l’alçada (1,65) i quedà a només una passa dels calaixos amb la seva quarta posició al decatló (6.197 i parcials d’alt nivell com els 1,70 a alçada, 16.70 -¿?- als 100 m/tanques i 5:02.77 als 1.500 finals. Els altres tres atletes balears foren els veterans del CA Sa Raval eivissenc. Tots ells participants al cros, el millor individualment fou J. Vicente Gadea, 8è M50, mentre que els altres tres, José Serra (12è M35), José Gutiérrez (11è M40) i Miguel Ángel Flores (amb llicència andalusa, 11è M35). Cal exalçar l’actuació de Flores, corredor M45 que decidí córrer a la categoria més jove per a mantenir les aspiracions, una tàctica que permeté que l’equip nacional, format pels tres balears, es fes amb el subcampionat mundial.
Imatges – MiguélezTeam (RFEA), Lucio Martínez (RFEA), CA Sa Raval